En altres paraules. La intermedialitat en la literatura contemporània

La història de l’art, entesa en la màxima amplitud del terme, només es pot comprendre com una immensa xarxa de relacions entre motius, tècniques, mites, narracions, reflexions, llengües i cultures… La pintura, la literatura, la música o el cinema dialoguen entre si en un camí incessant d’anada i tornada, sense el qual no es podrien entendre conceptes fonamentals com ara la tradició o la subversió, l’avantguarda o el classicisme.

L’estudi d’aquestes relacions exigeix un marc teòric sòlid que vaja més enllà de la pura intuïció acadèmica o personal i que incorpore conceptes clau de l’anàlisi literària com ara la intermedialitat o la hipertextualitat. Això, a més a més, assegura un cert grau d’homologació metodològica, cosa que contribueix al rigor dels resultats científics i a la dignificació dels objectes d’anàlisi.
Aquest llibre pretén contribuir a aquest propòsit a partir del treball dut a terme des del projecte d’investigació «Les relacions hipertextuals en la literatura catalana (1939-1983)». A banda de capítols escrits pels seus membres (Ramon X. Rosselló, Josep Vicent Garcia Raffi, Carme Gregori, Jordi Malé, Xavier Hernàndez-i-Garcia i Gonçal López-Pampló), el volum s’enriqueix amb les perspectives d’altres investigadors com Teresa Sala i Kurt Hahn. Manuel Baixauli, «un escriptor que pinta», tanca el llibre amb un suggeridor epíleg en què reflexiona sobre la seua trajectòria creativa.